Les normes de la Biblioteca

El passat mes de setembre varem ajudar a concienciar als nens i nenes de 2on del CEIP Agustí Gifre sobre les normes cíviques de la Biblioteca.

Les representacions, a porta tancada, mostraven als alumnes com s'havien de comportar en un local com la Biblioteca.

Tot seguit podeu veure un recull de fotos de les tres jornades

 

Biblioteca Miquel Martí i Pol from Miquel Bohigas on Vimeo.

I aquí la col·lecció completa de fotografies.

Normes Biblioteca

Normes Biblioteca, un álbum en Flickr.

Les fotos de la primera sessió de les Normes de la Bibilioteca

No t'ho perdis!

Mentrestant, aquesta setmana  la gent d'Increixendo representarà per a la mainada de l'escola, les normes de la Biblioteca.

Inauguració de la nova Biblioteca

El passat divendres 31 de maig es va inaugurar a Sant Gregori la nova biblioteca Miquel Martí i Pol.

La nostra Gràcia va recitar el poema de Miquel Martí i Pol dedicat a l'oïda, del Llibre dels Sis Sentits.

Com no podia ser d'altra manera, la Gràcia hi va posar els sis sentits per delectar l'oïda del públic que li ho va agraïr amb un fort aplaudiment. Aquest és el poema:

            Déu meu, això passava
            al fons dels anys.
                       Salvador Espriu

I a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Per l'ull de les escales
queien cançons a raig.
Amb quatre salts pujàvem
dalt de tots els terrats,
penjàvem banderoles
pels màstils desiguals
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Amb set sabres de fusta
lluitàvem contra el drac.
Xisclaven les donzelles
en veure rodolar
les set ferotges testes
dins un bassal de sang.
Fugíem amb les noies
llevant, llevant enllà,
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Ho diuen les llegendes:
peixos de tors barrat
feien dòcil escorta
a intrèpids navegants.
S'esbadiaven trenes
a guisa d'estendard,
fargaires i poetes
acoblaven llurs cants
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Cap mot no se'ns perdia
per tràgics viaranys,
ni llanguia en exili
ni estava empresonat.

Plovia sobre tota
l’extensió dels camps
i els arbres treien fulles
de cap a cap de l’any.
Llegíem a les fosques
versots de bon comptar;
cada versot un himne,
cada himne un foc més alt
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Amb fang a les sabates
grimpàvem als cimals,
ungles i dents fendien
un vent de soledats.
Cridàvem les consignes
i no hi havia vall
que no n'expandís l'eco:
tot el país un clam.
Per obradors i cales,
per places i penyals,
per cambres i margeres,
per claustres i espadats
la gran remor profunda
esdevenia cant
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.

Això i tot d'altres coses
passava al fons dels anys;
passava i passa encara;
passava i passarà.
Hereus d'un alt llinatge
cent voltes esbrancat,
florim quan menys ho esperen
cantem quan menys els plau.
Del fang en fem muralles,
còdols dels mots, i al cap
de tantes maltempsades,
de tants i tants estralls,
dins totes les orelles
que saben escoltar
hi ressona ben viva
la gran remor del mar.

MIQUEL MARTÍ I POL (1974)

Blancaneu a la biblioteca

Aquesta tarda la mainada ha escoltat amb moltíssima atenció el conte de la Blancaneu.

La Marisa ens ho explica al blog de la Biblioteca.

Divendres Blancaneu

Mainada, no us ho perdeu!

BLANCANEU

Ja està confirmat el dia i l'hora del conte: divendres 15 de març a dos quarts de sis de la tarda.

Abans del conte l'Anton Soto, de l'Escola de Música del Gironès, interpretarà un preludi musical amb la guitarra.

El conte de la Blancaneu dels germans Grimm que explicaran l'Alba, la Gràcia, la Mònica i la Sílvia és una adaptació de la versió catalana de Carles Riba.

Blancaneu

Un dia d'aquests, quan els nens i nenes tornin de l'escola, unes noies molt maques, molt maques, molt maques explicaran el conte de Blacaneu a tots aquells que les vulguin escoltar.

Hi haurà molta emoció i també molta tragèdia, valga'm Dèu! I és que la Blancaneu era tan blanca com la neu, tenia els llavis tan vermells com la sang i els cabells tan negres com el carbó.
Però hi havia la mala pècora de la reina i el seu mirall. I els set nans i la poma enverinada. Ah, i el príncep, és clar!

I unes xancletes roents ..

Ben aviat a la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori.