IncreiXendo: d’agost 2011

El FITAG ens ha fet arribar aquest comunicat, d'interès per a tots als aficionats al teatre.

Companys i companyes,

Ens dirigim a vosaltres perquè us uniu a la nostra causa que també és la vostra.
Com ja sabeu, l’any passat per commemorar el desè aniversari del FITAG és va crear un espectacle original amb la participació d’actrius i actors amateurs de la província.

D’aquí va néixer la companyia FITAG, i vist el resultat i la bona sintonia entre els seus membres, es va apostar per consolidar la companyia amb un nou espectacle pel FITAG 2011. Malauradament, la retallada pressupostaria ha obligat a suspendre’n la producció.

Però la Companyia FITAG hem seguit endavant i ens hem llançat a produir amb els nostres propis recursos un espectacle per l’edició d’enguany. Volem aprofitar el marc del festival per reivindicar-nos. Volem ser un altaveu per donar a conèixer la precària situació a la que dia a dia ens veiem abocats.

El proper dissabte 27 d’agost al mig dia esteu tots convidats a participar d’aquesta acció de protesta:

ENTERRAMENT DEL TEATRE AMATEUR
La nostra idea és que tothom que vulgui es presenti vestit de negre per assistir a aquest funeral. En el cas de companyies, associacions, grups... us proposem de portar una “làpida” o esquela amb el nom del vostre grup.

La protesta, en forma de performance, recorrerà carrers cèntrics de Girona i acabarà davant la casa de cultura on llegirem un manifest reivindicatiu.

Us adjuntem aquest manifest i us animem a que us hi adheriu i en feu la màxima difusió possible. Si bé, el teatre amateur és el fil conductor, la problemàtica afecta a totes les entitats culturals sense ànim de lucre.

TOTHOM ESTA CONVIDAT A PARTICIPAR-HI
Més endavant us enviarem els detalls concrets de la performance.
Molta merda!
Cia Fitag

MANIFEST

Segons Shakespeare, tot el món és un escenari i els homes i les dones som només actors.

Ens agraden les arts, som actrius i actors, músics, cantants, ballarines i ballarins AMATEURS. Ens mou la il·lusió, l’amor, les ganes, el compromís, el desig d’emocionar, de fer riure i plorar, d’oblidar i fer reflexionar, perquè treballar per arrancar un aplaudiment ens paga molt la pena.

Nosaltres NO VIVIM DEL TEATRE, alguns ni s’ho plantegen, però malgrat això hi ha molts companys que estan treballant intensament, que s’estan formant i esforçant per ser, el dia de demà, professionals.

Avui som aquí perquè la manca de recursos ens hi obliga.

La cancel·lació a última hora, a causa de les retallades pressupostàries, de l’espectacle que el FITAG havia de produir, ens entristeix, ens preocupa i ens obliga a una reflexió sobre el nostre futur, el del teatre amateur en particular i el de la cultura en general.

Aquest no es el primer manifest públic contra la falta de suport a la cultura, ni serà l’últim. Altres entitats ja han expressat la seva indignació. No volem ser menys ni la consciència ens permet callar, ja que som una realitat ineludible del teixit cultural.

Som conscients que la situació econòmica actual obliga les nostres administracions a fer equilibris amb els pressupostos. Però s’ha d’eliminar la idea que l’activitat cultural només genera despeses i que és prescindible, perquè no és així. Representem un actiu pels nostres pobles i ciutats... Més endavant veureu per què.

Necessitem un canvi. Si el sistema continua en aquesta direcció, només estem prolongant l'agonia d'un teatre amateur malalt i d’una cultura amb febre. L’enterrament de la performance d’avui es podria convertir en realitat.

Quin sentit té que un col·lectiu sense ànim de lucre hagi de donar-se d’alta a la seguretat social cotitzant com si fos de professionals? Tinguem en compte que les seves retribucions, quan n’hi ha, no tenen res a veure!

Si la realitat dels professionals i els amateurs no és la mateixa, per què les obligacions a què estem sotmesos sí que ho han de ser? Busquem una fórmula per cobrir els riscos que comporta aquesta activitat de manera diferenciada perquè sigui equitativa!

I amb l’SGAE passa exactament el mateix. Si hem de contribuir-hi, ho farem, però volem garanties que la nostra aportació recompensi el just treball dels autors i no les sangoneres que debiliten dia a dia el nostre país.

No hi ha diners? D’acord, parlem-ne. Però no són únicament els diners el que ens fa falta!

Actualment és una utopia pensar que cada municipi pot disposar dels mitjans materials i econòmics per fomentar l’activitat cultural al nivell que ens agradaria. Ho sabem i en som conscients. Només demanem DIÀLEG, DIÀLEG i DIÀLEG. En primer lloc, en l’àmbit local, entre el consistori i les entitats, i després, entre les administracions, els ajuntaments, consells comarcals, diputació, Generalitat, Estat...

És injust que s’aturi la vida cultural de tot un poble perquè es tanca l’únic espai disponible per al desenvolupament d’aquestes activitats. Tots en coneixem algun cas. Parlem-ne! Seria possible la creació d'una xarxa entre municipis amb la finalitat de compartir espais i recursos?

De la mateixa manera, no existeix un circuit estable que permeti la promoció i l’intercanvi de productes artístics. Recordem que una programació cultural estable aporta molts beneficis.

Perquè el teatre, tant amateur com professional, a més de la seva vessant lúdica, també té una potent funció social i pedagògica. Un clar exemple és el teatre de l’oprimit, que ajuda a la recuperació emocional de persones maltractades; o Els Pastorets, que mobilitzen un poble sencer; o les visites guiades, que conviden a conèixer els nostres pobles i ciutats. Que potser tot això no comporta beneficis? I tant! Vegem-ne alguns exemples:

No discrimina ni per edat ni per sexe ni per raça ni per professió...

Fomenta la cohesió social del poble.

Afavoreix el treball en equip.

Desenvolupa la intel·ligència emocional.

Dóna veu a qui no en té per expressar veritats que no poden ser amagades.

No heu pres mai una cervesa abans d’un espectacle? No us heu quedat a sopar al restaurant del poble després de la funció? Ajudem a omplir la caixa de bars i restaurants. Tot això no representa una forma de promoció econòmica?

Segons la UNESCO:
La cultura dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre si mateix, és ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d’ella, discernim els valors i efectuem opcions. A través d’ella, l’home s’expressa, pren consciència de sí mateix, es reconeix com un projecte inacabat, qüestiona les seves pròpies realitzacions, busca incansablement noves significacions i crea obres que el transcendeixen.

Segons això, la diferència entre les persones i les bestioles és la cultura, i si perdem la cultura condemnem la humanitat.

Des d’aquí us cridem a la revolució! Reivindiqueu-vos! Traslladeu aquest problema global a la vostra localitat. Seieu amb els vostres regidors de cultura i treballeu junts per a un futur millor.

Que no ens posin més bastons a les rodes! El benefici és per a tothom!

Perquè ser cultes ens fa lliures!