dijous, 27 de març del 2014

Dia Mundial del Teatre




International Theatre Institute ITI
World Organization for the Performing Arts


Missatge de Brett Bailey per al Dia Mundial del Teatre 2014 

En qualsevol lloc on hi hagi societat humana, l’irreprimible Esperit de la Representació es 
manifesta. 

Sota els arbres dels petits llogarets i sobre sofisticats escenaris en grans metròpolis; en salons 
d’actes d’escoles i en camps i en temples; en suburbis, en places públiques, en centres cívics i 
en el subsòl de les ciutats, la gent es reuneix en comunió al voltant dels efímers mons teatrals 
que creem per expressar la nostra complexitat humana, la nostra diversitat, la nostra 
vulnerabilitat, en carn i os, alè i veu. 

Ens reunim per plorar i per recordar; per riure i contemplar; per aprendre i afirmar i imaginar. 
Per meravellar-nos davant de la destresa tècnica, i per encarnar déus. Per prendre alè 
col·lectivament davant de la nostra capacitat per a la bellesa i la compassió i la monstruositat. 
Venim per esdevenir més enèrgics i per enfortir-nos. Per celebrar la riquesa de les nostres 
diverses cultures, i per dissoldre les fronteres que ens divideixen. 

En qualsevol lloc on hi hagi societat humana, l’incontenible Esperit de la Representació es 
manifesta. Nascut de la comunitat, porta les màscares i els vestits de les nostres diverses 
tradicions. Guarneix les nostres llengües i ritmes i gestos, i esclareix un espai en el nostre 
medi. 

I nosaltres, els artistes que treballem amb aquest esperit antic, ens veiem obligats a 
canalitzar-lo cap als nostres cors, les nostres idees i els nostres cossos per revelar les nostres 
realitats en tota la seva mudanitat i brillant misteri. 

Però en aquests temps en què tants milions de persones lluiten per sobreviure, estan patint 
sota règims opressius i un capitalisme predador i fugen dels conflictes i de les dificultats; en 
què la nostra privacitat és envaïda perls serveis secrets i les nostres paraules són censurades 
per governs opressius; en què els boscos estan sent anihilats, les espècies exterminades i els 
oceans enverinats: què ens hem de veure obligats a revelar? 

En aquest món de poders desiguals, en què els diversos ordres hegemònics proven de 
convèncer-nos que una nació, un gènere, una preferència sexual, una religió, una ideologia, 
un marc cultural és superior a tots els altres, és realment defensable insistir que les arts 
haurien de desvincular-se de les agendes socials? 

Els artistes d’estadis i escenaris ens conformem amb les asèptiques demandes del mercat, o 
prenem el poder de què disposem per crear un espai en els cors i les ments de la societat, per 
reunir la gent al nostre voltant, per inspirar, captivar i informar, i crear un món d’esperança i 
col·laboració sincera? 

Traducció: Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida

dijous, 20 de març del 2014

Je ne regrette rien


"Je ne regrette rien" interpretada per Mònica Arnau (veu) i Glòria Vila (violí) en el marc de l'obra "Dones l'altra cara del mirall" del grup de teatre Increixendo.

La lletra de la cançó és de Michel Vaucaire i la música de Charles Dumont.
La cançó és coneguda sobretot per la versió de la cantant francesa Edit Piaff.

divendres, 7 de març del 2014

Ahir a la Casa de Cultura

Encara corpreses per l'èxit artístic i de públic del passat divendres a la Pineda, i esperonades per les paraules d'en Rafel a TVGirona, la Nina, la Gràcia, la Maribel i la Mònica, van entusiasmar al públic de l'auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona.

El gran fal·lus presidint l'atri de l'antiga capella de l'hospici donava el contrapunt irònic a les interpretacions exquisides de les quatre actrius, ben acompanyades com sempre per la Glòria.


La Nina va iniciar l'espectacle amb un pròleg incisiu i divertit. Tot seguit la Gràcia ens va fer reviure l'experiència tràgica d'una violació. Per relaxar una mica els ànims, la Maribel va portar un xic d'humor a la vetllada i finalment la Mònica, innocent i perversa alhora, va tornar a emocionar-nos.

Dones, l'altra cara del mirall, és una obra colpidora que no va deixar indiferents ni a les dones ni als homes.

Igualtat, respecte, dignitat, justícia, senyor ministre!