Fa molt de temps que em moc pels mons del teatre a Girona, la veritat és que en els dos últims anys la meva vida ha canviat moltíssim i pensava que ja no hi hauria pràcticament res que em pogués sorprendre i una vegada més allò que sembla impossible es torna realitat. D’una conversa amb una bona amiga vaig descobrir el grup de teatre Increixendo, un grup de persones que estimen el teatre i es troben setmanalment per assajar i crear obres per després portar-les davant del públic. D’ençà d’aquesta coneixença em vaig plantejar seriosament el fet de donar a la meva vida teatral un altre gir, amb el clar i únic objectiu de seguir millorant i creixent com actor i com a persona.
Al cap de dues setmanes que alguns membres de la companyia em veiessin actuar, vaig rebre una trucada d’aquesta amiga preguntant-me si encara m’agradaria poder formar part de la companyia. La meva resposta va ser clara i contundent, sí. Volia conèixer, endinsar-me en un món que sempre m’havia mirat des d’una òptica distant i que aquella gent m’havia invitat a acostar-m’hi.
Resulta sorprenent veure com les persones d’aquesta companyia, de procedències, edats, mons professionals totalment diferents i diversos troben en el teatre aquell punt de comunió que els fa sentir-se especials, únics, diferents. Com el teatre els fa tenir aquella lluïssor als ulls que transmet la passió més sincera i pura que les persones podem tenir. I us he de dir que feia molt de temps que no aconseguia trobar a ningú que em donés aquestes emocions, aquestes sensacions.
Amb tot plegat vaig iniciar els assajos i poc a poc la dinàmica de la companyia em va anar envoltant i el dia a dia es va anar fent cada dia més complet. Anar descobrint les persones amb que comparteixes l’escenari, els moments anteriors a una estrena, participar de les activitats conjuntes, fa que acabis descobrint que el més important és tot allò que envolta el grup; tots els cafès, sopars, els assajos, els comentaris, en definitiva, el més petit detall de tot el que es fa en aquesta companyia és important perquè forma part del nostre ADN, forma part del que som.
Cal dir, també, que en aquesta companyia l’activitat és frenètica i que el ritme a vegades és vertiginós. Tot va començar amb la festa major de Sant Gregori, en la que la companyia va estrenar una obra del nostre company Miquel Bohigas, El Banyastre, una comèdia cornamental, tal com especifica el seu títol. En aquesta obra, la meva primera, el meu debut, he de reconèixer que vaig passar molts més nervis dels que en un primer moment pensava que passaria i es que fa més de 10 anys que faig teatre, però era la primera vegada que estava amb aquest grup. Però les ganes, la professionalitat, la qualitat humana que Increixendo mou és tan gran que de seguida els nervis es van fondre. I va continuar l’estiu frenètic. Festa major de Ginestar; FITAG... un sense fi de moments i de situacions totalment noves per a mi que em van arrencar més d’un somriure d’aquells que no pots oblidar.
Veure, també, com a públic, la feina que fan les teves companyes dalt de l’escenari representant Donessssss... l’altre cara del mirall una de les obres insígnia de la companyia i que ja han representat en més d’una ocasió amb un gran èxit, fa que encara creixin les ganes, la motivació i la sensació que vaig encertar-la de ple quan vaig decidir creuar el Ter per venir a fer teatre a Sant Gregori.
Aquesta és la senzilla reflexió d’un nouvingut a la companyia, d’una persona que estima el teatre, que estima l’art de la interpretació i que durant molt de temps que porta movent-se pels escenaris mai s’havia trobat davant una situació tan sorprenent com meravellosa. Espero que ens podem veure molt sovint als teatres, tant al de Sant Gregori com qualsevol dels set pobles del municipi, i que durant molts anys Increixendo sigui font d’alegries, tant per als seus meravellosos actors com per al seu estimat públic.
Sidru Fàbrega
Article publicat a la revista 7EN1 (octubre 2014 - núm. 91
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada